Una
recerca arqueològica en confirma
l’existència, al lloc de la tercera i
última sinagoga del call, abans de
l’expulsió dels jueus
25/02/2014 || Ahir dilluns al Museu d'Història dels Jueus es va
presentar públicament la descoberta de les
restes del "micvé" (bany ritual jueu) del
segle XV, en un acte en el que hi han
participat l’alcalde de Girona, Carles
Puigdemont; l’ambaixador d’Israel a
Espanya, Alon Bar; el conseller de Cultura
de la Generalitat, Ferran Mascarell;
l’arqueòleg de la Universitat de Girona,
Jordi Sagrera; i la directora del Museu
d’Història dels Jueus, Sílvia Planas.
Els
resultats de la recerca arqueològica i de
la documentació, permeten afirmar que
estem davant les restes del
bany ritual o micvé que la població
jueva de Girona va utilitzar des del
1435 fins al moment de
l’expulsió. Aquestes troballes posen de
manifest la importància del patrimoni jueu
gironí i atorguen un nou grau d’interès
cultural i turístic al call, situant
Girona, altre cop, en el punt de mira
internacional.
En
el seu parlament, l’alcalde de Girona ha
destacat que a partir d’aquesta descoberta
“que no
només té un valor estrictament
material”, “abandonem l’especulació i
pugem al nivell de certesa”.
D’altra banda el conseller Mascarell ha
remarcat que la troballa “és una
contribució decisiva al patrimoni
català d'origen jueu, en el qual
Girona és peça fonamental.
Un patrimoni en què Catalunya té una xarxa
de ciutats amb patrimoni material molt
destacat, des de Santa Coloma de Queralt a
Besalú, Tàrrega, Barcelona o Tortosa,
entre altres”. Finalment, l’ambaixador
Alon Bar ha explicat la importància del micvé
com a símbol de la continuïtat jueva i ha
aprofitat per “felicitar no
només la troballa de més testimonis
físics de la presència jueva, sinó per
haver-ho celebrat”.
L’estiu
de 1492 l’expulsió decretada pel rei
Ferran contra les comunitats jueves va
obligar la comunitat gironina a vendre’s
la sinagoga amb els espais comunitaris
circumdants. Gràcies als
documents de venda conservats als
arxius, s’ha ubicat l’emplaçament de
la sinagoga a la zona nord-est de
l’actual Centre Bonastruc ça Porta,
al nivell del pati superior.
El
contingut d’aquests documents ens informa
que en aquest indret hi havia “les escoles
(sinagoga) de l’aljama dels jueus, i de
les dones dels jueus de Girona, on s’hi fa
l’ofici segons el ritus jueu, i l’hospital
i els banys situats dins del call jueu”,
tot en estances diferenciades, però unides
entre elles i amb unes afrontacions molt
clares, que no permeten dubtes sobre el
punt en el qual s’ubicava tot el complex.
En aquest indret, la configuració de
l’espai conegut com a cisterna ha estat
tradicionalment objecte d’interpretacions
diverses, entre les quals, la de micvé o
banys rituals de la sinagoga fundada el
1435.
Davant
l’evidència documental, l’equip
d’arqueòlegs de la Universitat de Girona,
dirigits per Jordi Sagrera, que ja
s’havien ocupat d’anteriors prospeccions
al call, ha portat a terme una nova
intervenció arqueològica, efectuada en
aquest entorn entre els dies 10 i 21 de febrer
de 2014. Els resultats de la mateixa
aporten dades rellevants sobre
l’estructura original i el context
cronològic.
Ara
es pot assegurar que les parets que
l’envolten per migdia i ponent són una
obra del segle XVII amb reformes
posteriors que res hi tenen a veure.
Tanmateix, ambdues s’assenten directament
sobre murs més antics d’origen medieval.
Així, al segle XV, juntament amb el mur de
façana del carreró de Sant Llorenç, al
nord, i el de partió de finca veïna, a
llevant, tancaven una piscina rectangular,
que no pas una cisterna, amb una fondària
de 1,50
metres de
profunditat. S’hi accedia per mitjà d’una
llinda llarga i baixa disposada en xamfrà
a l’angle sud-oest i un replà de lloses de
pedra que facilitava l’accés a l’aigua.
La
piscina comunicava directament amb una
petita cambra adjacent ubicada a la banda
de ponent de la qual se n’ha descobert el
mur de tanca occidental i el paviment
original de toves rectangulars. Plegades
conformaven un conjunt unitari i
perfectament estanc al qual s’entrava per
una única porta oberta a la paret de
migdia. Se’n conserva la llinda i
l’arrencament dels brancals. La piscina
s’alimentava de l’aigua procedent d’un
dipòsit situat a uns dos metres al sud
d’aquella porta, espai que, aleshores,
probablement funcionava com un pati a cel
obert.
El
dipòsit, una altra nova descoberta, és una
estructura d’obra delimitada per murs de
pedra i morter. Presenta una planta
rectangular de 110 per 160 cm
i una fondària de 50 cm
recoberta íntegrament per un revestiment
acurat de morter hidràulic (opus
signinum). El fons no és pla sinó que
marca un desnivell cap a tramuntana i
aboca a un forat de desguàs que travessa
la paret nord del dipòsit en direcció a la
sala de la piscina. Tot el conjunt
d’estructures documentades es van
amortitzar i colgar entre finals del segle
XV (el dipòsit) i mitjan segle XVI ( la
sala adjacent a la piscina). Text: R.Novoa/Ajuntament de Girona · Fotografia: Ajuntament de Girona