Iran té l'intenció de desplegar vaixells de guerra davant les costes dels Estats Units. La comunitat d'intel·ligència nordamericana considera que aquesta acció no suposa cap risc militar real.
13/12/2013 || Teheran va anunciar el 8 de febrer que havia enviat una fragata i un vaixell de subministrament a l'Oceà Atlàntic Nord, on s'acostaran a les fronteres marítimes dels Estats Units. Aquesta no és la primera vegada que els iranians han anunciat la seva intenció de desplegar vaixells de guerra a prop dels Estats Units. Iran va fer dues declaracions d'aquesta mena l'any 2011, però mai es van arribar a vehicva seguir a través.
No obstant això, després de l'anunci més recent, l'almirall iranià Afshin Rezayee Haddad va dir que la flota iraniana ja ha sortit de port i que està acostant-se a l'Oceà Atlàntic Sud, a través de les aigües de la costa de Sud-àfrica. La decisió iraniana de desplegar vaixells de guerra a l'Atlàntic Nord és en gran mesura simbòlica i no suposa cap risc militar real. Iran utilitzarà el desplegament per mostrar la bandera d'una manera no amenaçant, buscant apaivagar els seus intransigents que estan dubtosos sobre les converses nuclears Units i l'Iran.
Donades les actuals negociacions nuclears entre l'Iran i el P-5 +1 (els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU i Alemanya) el moviment de la marina de guerra iraniana es produeix en un context políticament sensible on el relat de tots dos països ha quedat molt ben definit. Per als Estats Units, aquest relat es tradueix com les contínues garanties de l'eficàcia de les sancions actuals. A canvi, l'Iran reitera constantment les parts del seu programa nuclear, al qual s'ha negat a renunciar. A més, a ambdues parts també els agrada recordar als altres que les opcions militars estan sempre sobre la taula. La possible incursió a l'Atlàntic per la marina iraniana --i l'anunci públic sobre el desplegament-- s'ajusta a aquesta dinàmica en curs entre Teheran i Washington.
No està clar si els iranians realment naveguen cap a l'Atlàntic Nord, però és important assenyalar que un desplegament d'aquest tipus està, sens dubte, dins de les seves capacitats. La marina iraniana està dominada per petites patrulleres i vaixells d'atac ràpid amb míssils que són ideals per a les operacions en i al llarg del Golf Pèrsic. Tot i que aquests vaixells tenen capacitats de llarga distància limitades, els propis vaixells de guerra han d'estar acompanyats per un vaixell especialitzat, sobretot quan s'aventuren fins a l'Atlàntic occidental. L'altra nau que els iranians fan servir per projectar la força naval és un vaixell de reproveïment que proveeix combustible, aliments, aigua dolça i municions per als desplegaments prolongats. Aquest vaixell és el Kharg, un envelliment de disseny de classe Ol construït al Regne Unit a finals de 1970 i lliurat als iranians el 1984. Sense aquest vaixell, el petit nombre de fragates iranianes seria incapaç d'embarcar en desplegaments prolongats sense visites als ports consistents i freqüents al llarg del camí, un mètode que els iranians no poden confiar per a una missió a l'Atlàntic.
Teheran ha presumit en repetides i exagerades ocasions les seves proeses militars, tant per dissuadir els enemics estrangers, així com amb fins de propaganda interna. La implementació de vaixells militars a l'Atlàntic --especialment en la proximitat de les aigües territorials dels Estats Units-- és una bona manera de demostrar l'abast de l'armada iraniana. Això és particularment important en un moment en què molts partidaris de la línia dura de l'Iran continuen veient la presència naval dels EUA al golf Pèrsic com a desestabilitzadora. Com va dir Haddad, la principal motivació darrere d'aquest desplegament "té un missatge": Iran està tractant de fer tastar als Estats Units de la seva pròpia medicina.
Però la realitat és indiscutible: el desplegament naval de Teheran no representa una amenaça per als Estats Units. En tot cas, els vaixells iranians, navegant lluny de les aigües territorials de l'Iran, estan al punt més vulnerable dins les aigües obertes de l'Atlàntic. La veritable amenaça que representa la marina iraniana segueix descansant en la seva capacitat per interrompre el trànsit marítim al golf Pèrsic, especialment a l'estratègic Estret d'Ormuz.
Així les coses, mentre l'armada iraniana evita trencar completament ser forçada a port per a reparacions, un desplegament a l'Atlàntic servirà al seu propòsit simbòlic de mostrar la força i la capacitat dels Estats Units, mentre que aplaca les faccions internes més inmobilistes del règim dels aiatol·làs. Text:R.Novoa/Stratfor · Fotografia: Arxiu AFP (2012)
